La Cambra distingeix la trajectòria de 17 empreses històriques de la demarcació
O.P., GIRONA La Cambra de Comerç de Girona va entregar ahir 18 distincions a empreses de la demarcació que desenvolupen la seva activitat, com a mínim, des de fa 50 anys. Una pastisseria d´Olot, amb més de 150 anys de trajectòria, va ser l´establiment més antic premiat ahir. La Cambra ha distingit més de 600 empreses familiars de les comarques de Girona en les 28 edicions en què s´han convocat aquests guardons. En l´edició d´enguany, les empreses premiades són:
Pastisseria Boadella (Olot, 1846) La seva tortada d´ametlles està gravada en la memòria gastronòmica de moltes generacions de banyolins. Els antics receptaris de l´establiment són un prodigi de l´artesania pastissera que encara avui serveixen de guia als elaboradors. L´antiguitat de la Pastisseria Boadella es pot demostrar documentalment a través del Registre de la Contribució Industrial i de Comerç de l´any econòmic 1846-1847, on apareix com a confiter Vicenç Carreras i Casapona, que pagava un impost anual de 94 rals i 8 cèntims. Els seus tres fills es van dedicar a la pastisseria, tot i que seria la filla, Carme, la que mantindria la continuïtat de l´establiment. El seu casament amb Antoni Boadella va motivar el canvi de nom de l´establiment. La pastisseria ha estat sempre en mans de la família i, actualment, Francesc Xavier Garriga constitueix la cinquena generació del popular negoci de la Porta dels Turers.
Fusteria Mundet (Les Planes d’Hostoles, 1887) Es pot demostrar documentalment una antiguitat de l´establiment que es remunta a l´any 1887, tot i que la memòria familiar situa els orígens de l´establiment als voltants del 1870, quan Salvador Mundet ja tenia una petita fusteria als baixos de casa seva. En aquella època confeccionava bótes, samals i també caixes funeràries. Actualment treballen a la fusteria en Salvador Mundet i Rovirola i en Jordi Mundet Puigdemont. El darrer a afegir-se a aquesta saga de fusters, amb més de cent anys d´història a les seves espatlles, és Jordi Mundet Costa.
Robert Batlle (Figueres, 1887) El fundador de l´empresa de venda de materials per a la construcció Robert Batlle, que apareix al registre d´altes de Matrícula de l´any 1906 que es guarda a l´Arxiu Històric de Figueres, va ser Pere Rodeja Quer. El 1908, l´empresa ja era força coneguda a la ciutat de Figueres i s´anunciava al programa de les Fires i Festes de la Santa Creu. El darrer canvi de titularitat a l´empresa es va produir el 1982, quan Robert Batlle Tort, fill de Robert Batlle Cusí, va continuar al capdavant d´un negoci que ja ha superat els cent anys d´història.
Carnisseria Valls (Llançà,1859) Al Padró d´Activitats Industrials de l´exercici 1895-1896 apareix inscrita per primer cop la carnisseria Valls de Llançà, tot i que amb el nom de Joan Pacareu Ferrer, el seu fundador. Aquesta carnisseria va ser pionera en l´elaboració de botifarra dolça. Roger Pacareu i Bosch, de 35 anys, constitueix la sisena generació de la família que es dedica a la mateixa feina i assegura la continuïtat del negoci.
Joieria Jaume Tutau (Figueres,1907). Jaume Tutau i Bigas va fundar el 24 d´abril de 1907 la Joieria i Rellotgeria Tutau, al número 5 de la llavors anomenada carretera de França, al municipi d´Hostalets de Llers, i trencant la tradició familiar vinculada a la fleca, els queviurres i l´hostaleria. L´any 1920 l´establiment es va traslladar a Figueres. Actualment és regentat per Jaume Tutau i Suñer, nét del fundador.
Pastisseria Ferrer (Olot, 1907) Fundada per Antoni Moliner el 1907, la pastisseria Ferrer d´Olot no s´ha mogut en 100 anys d´un dels indrets de més caràcter de la ciutat, la plaça Mora, amb la coneguda Font de l´Àngel. El periòdic olotí El Deber va publicar el mes d´abril del 1907 el permís per fer obres a l´immoble de la pastisseria. En el plànol de la reforma ja hi consta la paraula «forn». La pastisseria ha celebrat el seu centenari publicant un llibre i emprenent reformes a la façana.
Jaume Abras S.A. (Riudellots de la Selva, 1914) La primera prova documental de la fundació de l´empresa Abras pot trobar-se a l´Arxiu Municipal de Riudellots de la Selva, on es conserva la matrícula de contribució industrial corresponent a l´any 1914. Això no obstant, es té constància oral que l´empresa havia estat fundada alguns anys abans. Ja en aquell temps la dedicació que consta als escrits oficials és la de «tocino por menor». Actualment, la carn procedeix de l´escorxador Frigorífics Costa Brava S.A., que Jaume Abras comparteix a parts iguals amb Joan Canyigueral i Joaquim Planagumà. Els embotits s´elaboren a la fàbrica annexa i a les noves instal·lacions d´Especialitats Pirineus, a Berga.
Cal Xec (Camprodon, 1920) La història comercial de la xarcuteria Cal Xec es remunta, segons els testimonis orals i la memòria familiar dels actuals propietaris, al 1870, quan Francesc Majentí Casals, Xec, va obrir una botiga en una casa situada sota el Pont Nou. Era sabater, però durant la guerra francoprussiana, els francesos, que tenien greus problemes d´abastiment, acudien al seu establiment per comprar menjar. Dels porcs que matava per al seu propi consum en feia llonganisses, botifarres i d´altres embotits, una part dels quals acabava comercialitzant. Amb els anys, Cal Xec es va anar convertint en un dels establiments d´embotits amb més tradició del municipi.
Construccions Camps i Sadurní (RipoLl, 1923) La Cambra de Comerç de Girona té registrat l´any 1923 com a inici de l´activitat del constructor de Ripoll Eudald Riera i Terradelles, una tasca que va continuar a partir del 1934 el seu nebot Joan Camps i Riera, després d´associar-se a Jaume Sadurní i Nonó. Els actuals administradors són Josep Pere Ferrés i Jaume Sadurní. L´empresa compta actualment amb aproximadament una trentena de treballadors dedicats a la construcció i restauració d´habitatges plurifamiliars i unifamiliars, locals comercials i naus industrials.
Transports Duñach (Castelló d’Empúries, 1929) L´actual propietari de Transports Duñach, Pere Duñach Soler, resumeix amb claredat quina ha estat la dedicació familiar des de fa uns 80 anys: «Transportar coses d´aquí cap allà». Va començar el seu avi, l´Antoni Duñach -Tonet-, fent encàrrecs i petits transports amb una tartana, anant i venint entre Castelló d´Empúries i Figueres. Avui compta amb una flota de tres camions de vint tones, una furgoneta i una retroexcavadora.
Hotel-Restaurant Els caçadors (Ribes de Freser, 1930) La família Pau-Solà és la quarta generació d´un establiment que ha sabut mantenir el seu prestigi i adaptar-se als nous temps: Els Caçadors de Ribes. El negoci originari va ser un cafè d´unes ties-àvies especialitzat en ressopons.
Al cens de contribució de la Cambra de Comerç de Girona hi apareix aquest establiment a partir de l´any 1932, sota el nom genèric d´indústria de «café 30 céntimos taza». L´establiment va esdevenir fonda gràcies al casament de l´avi Ramon Pau amb l´olotina Pilar Comas, una excel·lent cuinera.
Rosa Pagès (Port de la Selva, 1942.) Amb només «nou pantalons, nou camises i un bagul com a prestatgeria», explicava Rosa Pagès i Dalmau que va obrir, el 1942, la seva botiga al Port de la Selva. El seu oncle, propietari d´una sastreria, li enviava vestits de feina que ella venia als treballadors del moll. La filla de Rosa Pagès, Juanita Bonet, va regentar el negoci fins al 2002, quan el va traspassar a Rosa Palomeras, néta de la fundadora.
Tallers Narcís Roca, S.A. (Girona, 1948) El fundador de l´empresa, Narcís Roca, va començar a treballar de planxista l´any 1945, recorrent els garatges de Girona amb la seva pròpia caixa d´eines. Després de la guerra, també aprofitava les peces dels cotxes que van quedar abandonats al parc urbà de la Devesa. L´any 1948 es va instal·lar al carrer Figuerola de Girona, i més endavant va obrir un local a Palau. L´any 2007 ha reformat i modernitzat les seves instal·lacions de Palau, on es concentrarà tota l´activitat de reparació a partir del 2008, tot aprofitant el relleu generacional que assegura la continuïtat de l´empresa.
Engar Recanvis i Serveis (Girona, 1956) El Boletín Oficial de la Provincia de Gerona de l´any 1956 publicava l´anunci de l´Ajuntament de Girona, signat per l´alcalde Antoni Fanquet, on s´informava que s´havia sol·licitat un permís per instal·lar tres motors en un taller mecànic del número 53 del carrer Lorenzana. L´antic taller ha crescut exponencialment i s´ha especialitzat en la comercialització de components per a l´automoció -frens, embragatge, suspensió i direcció- i a reparar-los. Entre els seus clients hi ha vehicles industrials i turismes, però també proporcionen components i realitzen reparacions per a maquinària especial d´indústries alienes a l´automoció. L´actual grup d´empreses, amb seu central al carrer Joan Torró i Cabratosa, del polígon Mas Xirgu de Girona, té delegacions a Barcelona, Castelló, Lleida i Palma de Mallorca.
Restaurant La Masia (Porqueres, 1957.) El 1957 l´Estany de Banyoles estava envoltat de vegetació i camps de conreu, però ja atreia moltes famílies que, sobretot el cap de setmana, anaven a passar-hi el dia. La Maria Serra i en Ramon Ferrer es van decidir a obrir-hi un senzill establiment on se servien gasoses, vermuts o berenars. El negoci ha arribat a la tercera generació de la mà d´en Ramon, que després d´estudiar hostaleria ja comanda la cuina de l´establiment.
Cafè L’Arc (Girona, 1957) Fa més de cinquanta anys, el Cafè l´Arc va néixer com una illa de pensament lliure en la Girona grisa del franquisme. Aquell cafè que havia gosat ocupar, escandalitzant la societat benpensant, la plaça de la Catedral de Girona, ha ofert sempre refugi a gent creativa i inconformista. Creadors culturals alternatius, conspiradors antifranquistes, bohemis de tota mena i estudiants inquiets han participat en les seves animades tertúlies noctàmbules. El cafè resulta indissociable de la personalitat iconoclasta i mordaç del seu fundador, Lluís Bonaventura, que havia estat guia de la Catedral, i de la dedicació i empenta de la seva esposa, Aurora Brunet.
Auto Renart (Girona, 1957) Tomàs Renart es va enamorar de l´escarabat, un vehicle creat per la marca Volkswagen que va revolucionar el món dels vehicles per al gran públic. El 1956 va anar a Alemanya per fer un curs de mecànic especialitzat i després de passar per alguns concessionaris alemanys, va obtenir el servei oficial de Volkswagen a Girona, on va obrir Auto Renart el 1957. Va comercialitzar tots els models de Volkswagen fabricats a Alemanya: escarabats, furgonetes, Karmanns, etc. Joan Francesc Renart, que va heretar la seva passió, regenta un dels pocs Volkswagen vintage d´Europa.
