Fecavem alerta de les mancances comparatiu que l’impost de CO2 té pels contribuents catalans

Després de tres anys de la seva aplicació, Fecavem constata les mancances administratives, econòmiques i mediambientals que no ha complert aquest impost

La Patronal Catalana de l’Automoció (Fecavem), organització composada per les diferents associacions profincials: Astave, Apea Lleida, CORVE, Gremi del Motor de Bcn i Gremi de Saadell, ha presentant aquest dimecres, des de la seva seu i en roda de premsa, l’Informe sobre l’Impacte de l’Impost CO2 a Catalunya als mitjans de comunicació. Aquests resultats han posat de relleu les greus mancances i greuges que comporta aquest impost que únicament es recapta a Catalunya.

Si ens situem en la seva cronologia més immediata, el citat impost va ser promogut i aprovat sota el mandat del Conseller de Territori i Sostenibilitat, , sota el Govern de Junts per Catalunya i ERC, l’any 2021. Des d’aleshores, s’han portat a terme dues recaptacions:
– La de l’any 2021 que es va elevar a 30,25 milions d’euros i obligava a 3.913.473 contribuents catalans.
– La de l’any 2022 que es va elevar a 41 milions d’euros i obligava a 4.657.702 contribuents catalans.

D’entrada, aquestes xifres ja han estat molt per sota de la previsió inicial que van donar. Per l’any 2021 van anunciar que es recaptarien 66 milions d’euros i per l’any 2022, 160 milions d’euros. Pel 2023, sabrem els resultats el setembre del 2024 que és quan es generarà.
L’impacte ja es percep el mateix any 2017 quan s’anuncia. Si les matriculacions catalanes tenien un pes del 15,7% en el conjunt d’Espanya l’any 2014, el 2018 la davallada comença a ser de dos punts negatius, fins el 14% i, posterior a la pandèmia i l’aplicació d’aquest impost, avui dia ja ens situem en el 11,8%. Una pèrdua massa gran.
Així doncs, s’ha tirat endavant un pressupost que no compleix els objectius de recaptació. Però hi ha més aspectes que Fecavem posa de relleu en el seu informe. La Patronal catalana també posa de manifest que aquest només es cobra a Catalunya amb un greuge diferencial de la resta de comunitats autònomes espanyoles. Això significa que el Govern de la Generalitat de Catalunya grava exclusivament als catalans i catalanes, mentre que els vehicles continuen circulant igual estiguin domiciliats fora de Catalunya. Això ha provocat que caiguin les matriculacions només a casa nostra i afecta les arques municipals ja que el canvi de domicili reverteix en l’impost de circulació. Cal diferenciar Impost de circulació que recapten les administracions locals (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) amb l’Impost de Matriculació que recapta l’Estat i distribueix entre les comunitats autònomes, proporcionalment.

D’altra banda, l’Informe també es planteja quin ús se n’ha fet d’aquests diners recaptatoris? El 50% s’ha destinat a Patrimoni Natural i l’altre 50% al Fons de Canvi Climàtic. Inicialment es va anunciar que es destinaria a fomentar les energies renovables i la renovació del parc mòbil català no s’ha destinat ni un euro, fet significatiu per ajudar a pal·liar la contaminació.

Si anem en els efectes directes, aquest efecte s’ha palpat, especialment, en el sector del renting. A Madrid es matriculen el 94% del total, a Catalunya un 0,5%. Mentre que el rentacar, lligat al sector turístic, Madrid té el 68,9% del pastís i Catalunya es queda amb el 4,2%. Una anomalia tenint en compte que Barcelona és líder en el tercer servei del turismes. I, actualment, fins i tot les Illes Canàries o les Illes Balears ens superen.

Per acabar, l’aplicació d’aquest impost ha desbordat l’Agència Tributària de Catalunya. L’origen de les dades prové de la Direcció General de Trànsit i aquestes dades no tenien prevista aquesta finalitat recaptatòria. Aquesta combinació ha comportat milers d’errors que s’han hagut d’esmenar. Una combinació explosiva que Fecavem ja havia advertit en les seves al·legacions inicials i que s’ha complert, perjudicant els contribuents catalans i catalanes amb vehicles donats de baixa o canviats de titular

Abans de fer públic aquest Informe, Fecavem l’ha traslladat de forma personal als principals partits del Parlament de Catalunya: Esquerra, PSC i Junts. I també ho farà properament amb la resta de partits que ens vulguin escoltar.

Demanem la seva revisió o supressió immediata perquè, en comptes de trobar algun benefici, el que constatem són greuges comparatius, econòmics, socials i, fins i tot, ecològics per a Catalunya i la seva ciutadania.